David Gross
Nom original | (en) David Jonathan Gross |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 febrer 1941 (83 anys) Washington DC |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat Harvard Universitat Hebrea de Jerusalem Universitat de Califòrnia a Berkeley Hebrew University Secondary School |
Director de tesi | Geoffrey Chew |
Activitat | |
Camp de treball | Física i teoria de cordes |
Ocupació | físic, professor d'universitat, físic teòric |
Ocupador | Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (2014–) Universitat de Leiden, Lorentz Chair (en) (2014–) Santa Fe Institute Universitat de Princeton Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Santa Barbara |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Associació americana per l'avanç de la ciència American Physical Society Indian National Science Academy Acadèmia Xinesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana |
Alumnes | Frank Wilczek, Edward Witten, Nikita Nekrasov (en) i Rajesh Gopakumar |
Obra | |
Estudiant doctoral | Rajesh Gopakumar, Nadav Drukker (en) , Robert Eugene Rudd (en) , Michael Jack Newman (en) , Ulf Hans Danielsson (en) , Nikita Nekrasov (en) , Vipul Periwal (en) , Edward Witten i Ulf Danielsson |
Família | |
Pare | Bertram Myron Gross |
Premis
| |
Signatura | |
Lloc web | kitp.ucsb.edu… |
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Biografia
Va néixer el 19 de febrer de 1941 al districte federal de Washington DC. Va estudiar física a la Universitat Hebrea de Jerusalem l'any 1962, aconseguint el doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1966. Posteriorment, fou becari de la Universitat Harvard i professor a la Universitat de Princeton fins a l'any 1997.
Actualment, és el director de l'Institut Kavli de Física Teòrica de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara.
Recerca científica
L'any 1973, treballant al costat de Frank Wilczek a la Universitat de Princeton, va descobrir la llibertat asimptòtica que afirma que, mentre més pròxims estiguin els quarks, menor és la interacció forta entre aquests; així doncs, quan els quarks estan extremadament pròxims, la interacció nuclear entre aquests és tan feble que es comporten gairebé com partícules lliures. La llibertat asimptòtica, descoberta independentment gairebé al mateix temps per David Politzer, va ser essencial per al descobriment de la cromodinàmica quàntica.
Posteriorment, juntament amb Jeff Harvey, Emil Martinec i Ryan Rohm, va descobrir també la corda heteròtica, peça cabdal en la teoria de cordes.
Juntament amb Frank Wilczek i David Politzer, va rebre el Premi Nobel de Física l'any 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta.
Enllaços externs
- «David Gross» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |