José Calvo Sotelo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1893 Tui (Pontevedra) |
Mort | 13 juliol 1936 (43 anys) Madrid |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Renovación Española 25 febrer 1936 – 13 juliol 1936 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense | |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Renovación Española 4 maig 1934 – 22 maig 1934 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: La Corunya | |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Renovación Española 5 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense | |
Diputat a les Corts republicanes | |
9 juliol 1931 – 7 desembre 1932 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense | |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
27 gener 1930 – 15 febrer 1930 | |
Ministre d'Hisenda | |
3 desembre 1925 – 21 gener 1930 ← José Corral y Larre – Francisco Moreno Zuleta → | |
Governador civil de la província de València | |
3 setembre 1921 – 11 abril 1922 ← Salvador Muñoz Pérez – Rafael García Ormaechea → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
9 juny 1919 – 2 octubre 1920 ← Leopoldo García Durán – Leopoldo García Durán → Circumscripció electoral: O Carballiño | |
Governador civil de la província de Jaén | |
Dades personals | |
Residència | calle de Velázquez |
Ideologia | Monarquisme i democràcia cristiana |
Religió | Catòlic |
Formació | Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Jurista i polític |
Partit | Renovación Española |
Membre de | Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Acción Española Col·legi d'Advocats de Madrid Grup de la Democràcia Cristiana |
Professors | Salvador Minguijón y Adrián |
Altres | |
Títol | Duc de Calvo Sotelo |
Cònjuge | Enriqueta Grondona |
Fills | María de la Concepción Calvo-Sotelo Grondona, José Pedro Calvo-Sotelo Grondona, Enriqueta Calvo-Sotelo Grondona, Luis Emilio Calvo-Sotelo Grondona |
Pares | Pedro Calvo Camina i Elisa Sotelo Lafuente |
Germans | Joaquín Calvo Sotelo Leopoldo Calvo Sotelo Luis Calvo Sotelo María del Pilar Calvo Sotelo |
Cronologia | |
13 juliol 1936 | assassinat de Calvo Sotelo |
Premis
| |
Signatura |
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.[1] El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Antoni Maura.
El desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda de 1925 a 1930.
El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya l'any 1933, quan el govern republicà del Partit Republicà Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.
El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[2] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.
Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultradretà El Imparcial, s'hi van voler establir, però, relacions amb la maçoneria. En una carta al director publicada pel diari El País el 28 de setembre de 1978, Urbano Orat de la Torre (Melilla, 1904 - Madrid, 17 de setembre de 1982) ho desmenteix.[3]
Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, de manera que van causar cinc morts i trenta-quatre ferits.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Alfonso Bullón de Mendoza y Gómez de Valugera. José Calvo Sotelo. Barcelona, Ariel, 2004. ISBN 84-344-6718-6
- Luis Romero - Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo. Planeta. Barcelona. 1982. ISBN 84-320-5678-2
- Ian Gibson. La noche en que mataron a Calvo Sotelo. Plaza & Janés. Barcelona. 1986 ISBN 84-01-45061-6
- Paul Preston. Franco, Caudillo de España. Mondadori. 1994. ISBN 84-397-0241-8
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Salvador Muñoz Pérez | Governador civil de província de València 1921 - 1922 | Succeït per: Rafael García Ormaechea |
Precedit per: José Corral y Larre | Ministre d'Hisenda 1925 - 1930 | Succeït per: Francisco Moreno Zuleta |
Precedit per: Antonio Goicoechea Cosculluela | President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1935-1936 | Succeït per: Adolfo Pons y Umbert |