Oblat
Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.[1]
A l'edat mitjana el terme s'utilitzava també per a designar als xiquets que es lliuraven en una comunitat monàstica,[2] com el rei sant Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.
D'altra banda, alguns ordes religiosos han inclòs aquest terme en la seua denominació, malgrat no estar integrades per laics,[cal citació] com els Missioners Oblats de Maria Immaculada.