Quéven
Kewenn | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Zona | zona de defensa i de seguretat de l'Oest | ||||
Regió | Bretanya | ||||
Departament | Ar Mor-Bihan | ||||
Districte | districte d'An Oriant | ||||
Cantó | cantó de Pont-Scorff | ||||
Població humana | |||||
Població | 8.790 (2021) (367,32 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana d'An Oriant unitat urbana d'An Oriant | ||||
Superfície | 23,93 km² | ||||
Altitud | 50 m-2 m-66 m | ||||
Limita amb | Pont-Scorff Ploemeur Guidel An Oriant Caudan Gestel | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 56530 | ||||
Fus horari | UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu | ||||
Lloc web | queven.com |
Quéven (en bretó Kewenn) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan. L'any 2006 tenia 8.707 habitants. El 26 de setembre de 2008 el consell municipal va aprovar la carta Ya d'ar brezhoneg. A l'inici del curs 2007 l'1,4% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe.[1]
Demografia
|
Administració
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1947-1974 | Joseph Kerbellec | |
1974-1980 | Pierre Quinio | |
1980-2008 | Jean-Yves Laurent | PS |
2008- | Marc Cozilis | PCF |
Personatges il·lustres
- Nicolas Ouédec, futbolista bretó, va jugar al club de futbol local de 1980 a 1986.
Agermanaments
- Dunmanway (Irlanda), des de 1987
- Koro (Mali), des de 2002
- Altenkunstadt i Weismain (Alemanya), des de 2006, i Burgkunstadt des de 2011.[4]
Llocs d'interès cultural
- Els túmuls de Kerroc’h, coneguts com el "Trou des chouans" del neolitic.
- El calvari atribuÏt a Roland Doré, del s. XVII, en altres temps situat al cementiri de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau ,reconstruïda el 1900 per Caubert de Cléry.
- El passeig cobert de Kerscant, dit el dolmen de Triono, del neolitic.
- El menhir de Kerdehoret, del neolithic.
- Dolmen cristianitzat de Moustoir Flamm, del neolític.
- L'estela funerària gal·la de Kermérien, prehistòrica.
- Les creus de camí de Kermabon, Bihoué, el Mourillon i la Creu verda, de l'edat mitjana.
- La capella de Sant Nicodem, anteriorment coneguda com a Notre-Dame-de-la-Rosée (1578).
- Une casa del 1589 a Kercadoret .
- La casa pairal de Kerlébert del s. XVII.
- El safareig de Kerousseau del s. XVIII.
- Els molins d'aigua a Hadenec i a Sac'h Queven del segle XVIII.
- El mobiliari del sXIX de la capella de la Verge del Bon-Secours (reconstruïda el 1954), entre el que hi ha les següents estàtues: L'éducació de la Verge, La Verge amb l'Infant i Sant Joan Baptista, un retaule ex-voto representant La Verge socorrent els mariners en ple naufragi pintat per Cosson el fill (Vannes, 1830).
- L'antic magatzem de la pólvora de l'Scorff (s. XIX).
- L'antiga estació de ferrocarril del s. XIX.
- Els búnkers de (1942-1945).
- La nova Capella de la Trinitat de Quéven (1960-1962), on hi ha una pila baptismal del s. XVI, una creu monumental del 1657.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quéven
- ↑ (francès) Ofis ar Brezhoneg: Enseignement bilingue
- ↑ http://cassini.ehess.fr/ Population avant le recensement de 1962
- ↑ Quéven sur le site de l'Insee
- ↑ Source : Mairie de Quéven Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.