Subirats
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Alt Penedès | ||||
Capital | Sant Pau d’Ordal | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.243 (2023) (58,01 hab./km²) | ||||
Llars | 51 (1553) | ||||
Gentilici | subiratenc, subiratenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | Mancomunitat Penedès i Garraf | ||||
Superfície | 55,9 km² | ||||
Banyat per | Anoia i riera de Lavernó | ||||
Altitud | 243 m | ||||
Limita amb | Sant Sadurní d'Anoia Avinyonet del Penedès la Granada Santa Fe del Penedès el Pla del Penedès Olesa de Bonesvalls Cervelló Vallirana Gelida Terrassola i Lavit | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jaume Domènech i Via (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08739 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi INE | 08273 | ||||
Codi IDESCAT | 082732 | ||||
Lloc web | subirats.cat |
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.[1] Té una extensió de 55,91 km², i el punt més alt del municipi es troba a 644 metres (El Montcau).
Història
Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments ibers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguiran les etapes romana i visigoda, fins a l'entrada dels sarraïns, al segle viii. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es va repoblar. El primer fogatge data del 1358 i diu que el castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec, i s'hi compten 142 focs, que equivalen a 639 habitants. Al segle xv, la població es va reduir a la meitat a causa de les epidèmies i de l'emigració cap als regnes de València i de Mallorca. Fins al segle xvii hi ha poca informació per la pèrdua dels arxius durant la Guerra Civil Espanyola. Se sap que hi hagué moltes morts a causa de la Guerra de Successió Espanyola. L'any 1764, la parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi i es va passar dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament, la Guerra del Francès va suposar una important davallada demogràfica per al municipi. Al segle xix és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fesomia. L'any 1887, Subirats va assolir els 3.194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població, i no va ser fins a la Guerra Civil Espanyola que es va constatar una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i, sobretot, a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.
Geografia
- Llista de topònims de Subirats (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Està format per 15 entitats de població:
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Ca l'Avi | 92 |
Can Bas | 57 |
Can Batista | 75 |
Can Cartró (Subirats) | 179 |
Can Rossell | 63 |
Cantallops | 76 |
els Casots | 91 |
Lavern | 437 |
Ordal | 655 |
el Pago | 68 |
Sant Joan Salerm | 89 |
Sant Pau d'Ordal | 573 |
Can Rossell de la Costa | 133 |
Casablanca | 403 |
la Muntanya Rodona | 84 |
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Subiratencs il·lustres
- Ramon (o Raimon) Martí (circa 1230-1284): frare dominic. Va ser el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme. És autor d'un diccionari àrab-llatí per a ús dels missioners cristians, d'una Explanatio symboli apostolorum, on resumia els arguments apologètics a favor de la fe cristiana, del Capistrum iudeorum, contra jueus i sarraïns, i sobretot del Pugio christianorum (1278) (més endavant conegut com al Pugio fidei, "Punyal de la fe") escrit en llatí i farcit de textos en hebreu, una de les obres apologètiques més divulgades.
- Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Va ser president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedès i fundador i president del Centre Agrícola de Vilafranca. El 1925 és nomenat director del Laboratori Químic de Vilafranca del Penedès.
- Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a canceller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), nomenat pel rei Alfons XIII el 1919.
- Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Pere Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç de vins i caves amb Amèrica. Ennoblit el 1912 pel rei Alfons XII amb el títol de comte de Lavern. Entre d'altres, va ser vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès, per donar pas a Pompeu Fabra. Va ser elegit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Va ser un gran mecenes i, entre altres coses, donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi va fer construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou, en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
- Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928 - Barcelona 2011): compositor, organista i prevere.
Referències
- ↑ «Subirats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
- Serral de Lavern.
- Font Clara
- Torrota del Moro
- Ateneu Agrícola de Lavern
- Sant Pere de Lavern
- Museu d'Esperanto de Subirats
- Jaciment dels Casots
- Torrota de Can Llopart
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya